La intel·ligència artificial ha passat de ser un recurs futurista a una eina habitual en el nostre dia a dia. Cada cop més persones recorren a assistents com ChatGPT per resoldre dubtes de tota mena, i la salut no n’és una excepció. Tanmateix, això planteja una pregunta urgent: on és el límit entre la utilitat i el risc quan parlem de dades mèdiques?
Recentment, els experts han advertit sobre un aspecte que molts usuaris passen per alt: no s’haurien d’introduir historials mèdics ni dades sanitàries personals en plataformes com ChatGPT. Per què? Perquè les dades que es comparteixen amb aquestes eines deixen d’estar protegides pels mateixos mecanismes que regeixen els sistemes sanitaris oficials.
Als hospitals i centres de salut, la informació es guarda en entorns segurs regulats per normatives com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS). Aquests marcs garanteixen qui pot accedir a les dades i amb quina finalitat. Però un cop l’usuari introdueix el seu historial mèdic en un xatbot d’intel·ligència artificial, aquesta protecció desapareix: la informació surt del sistema sanitari i passa a gestionar-se en servidors externs, amb garanties molt diferents.
Aquest canvi de context té diverses implicacions importants. En primer lloc, es perd el control sobre la informació: ja no la gestionen els professionals sanitaris ni les institucions de salut, sinó la plataforma tecnològica que ofereix el servei d’IA. A més, aquests sistemes no estan dissenyats ni regulats per gestionar dades clíniques sensibles com ho estan els registres electrònics de salut oficials.
D’altra banda, no podem oblidar que la intel·ligència artificial no és infal·lible. Tot i que aquestes eines poden oferir orientacions generals, generar explicacions senzilles o ajudar a entendre termes complexos, la seva capacitat per diagnosticar, interpretar resultats específics o substituir l’opinió d’un professional sanitari és limitada. Un model d’IA pot equivocar-se, generar informació imprecisa o no contextualitzar adequadament un cas personal.
Tot això ens torna a posar davant d’un element essencial: la responsabilitat en la gestió de la informació clínica. No n’hi ha prou amb tenir dades; cal que es mantinguin en entorns segurs, correctament estructurades i sota marcs normatius que en garanteixin un ús adequat. Sense aquesta base, augmenten els riscos d’exposició, pèrdua de privacitat o ús indegut de la informació.
La intel·ligència artificial, ben utilitzada, pot esdevenir una aliada valuosa per donar suport als professionals de la salut, millorar l’accessibilitat a informació general o reduir càrregues administratives. Però mai no ha de substituir el criteri clínic ni els sistemes dissenyats per protegir la confidencialitat i la seguretat de les dades mèdiques.
La tecnologia continua avançant ràpidament. El repte del sector de la salut no és frenar la innovació, sinó integrar-la de manera responsable, combinant el coneixement expert amb estàndards sòlids de seguretat i privacitat. Perquè, en salut, més accés a la tecnologia no sempre significa millor informació. I protegir les dades personals continua sent tan important com generar-les.Enllaç a la noticia:
